Buscar

En el sombrero de mamá

Crónicas de una mamá con sombrero

mes

abril 2011

Un Construmat amb vocació internacional

Entre el calendari d’actes programats per al Saló de la Construcció, destaquen les jornades destinades a establir contactes comercials amb altres països així com l’assistència d’empreses estrangeres.

 Construmat, la fira de la Construcció que se celebrarà a Barcelona del 16 al 21 de maig, té aquest any una rellevància especial. Representa un dels sectors més afectats per la crisi en un dels moments més crítics que ha patit al llarg dela història. Conscientde la situació, Construmat ha d’assumir el repte de saber representar, també, el que han de ser les sortides del sector, entre les que destaca la sortida a l’exterior.

 En una recent entrevista publicada pel diari La Vanguardia, el president del comité organitzador del Saló, Josep Miarnau, destacava la col·laboració de l’Institut Espanyol de Comerç Exterior (ICEX) perquè compradors potencials visitessinla fira. Segonsva afirmar, dels contactes mantinguts amb distribuïdors, contractistes, promotors, enginyers, arquitectes i administracions públiques de diversos països, s’ha obtingut una agenda d’entrevistes concertades amb empreses espanyoles molt completa.

 Miarnau va afirmar que, de cara a l’exterior, Espanya és un referent en el sector de la construcció per a molts països en quant a qualitat de materials i processos constructius i a tecnologies d’innovació punteres. “Per això, els professionals internacionals que venen a Construmat, busquen noves maneres de construir a partir del què es fa aquí i, també, professionals i arquitectes per a executar les seves obres”, va concloure.

 Un dels actes principals serà el primer Foro de Construcció Brasil-Espanya, en el qual les principals associacions sectorials de Brasil exposaran les necessitat que la indústria espanyola de la construcció els pot resoldre. Recordem que el país carioca té un déficit d’habitatges al voltant dels 7 milions d’unitats i necessitat de nombroses infraestructures per a la celebració del Mundial de Futbol 2014 i dels Jocs Olímpic de Rio el 2016.

ANGLÈS SARRIAS, Imma. “Un Construmat amb vocació internacional”. Article publicat a www.gremi-obres.org el 29/04/2011.

Anuncios

Urbanistes denuncien la insostenibilitat de Barcelona

Segons els experts, el model de la ciutat està obsolet i ha de canviar el seu sistema de creixement per un basat en la sostenibilitat, la defensa de l’espai públic i la mobilitat.

 Barcelona ha de fer un canvi de xip per enfrontar els reptes del segle XXI. En els darrers anys, la capital catalana ha esdevingut ciutat puntera i de referència en empresa, innovació, disseny… Però, contradictòriament, el seu model de ciutat comença a quedar-se endarrerit en molts aspectes. Així ho van explicar l’ecòleg urbà, Salvador Rueda, l’arquitecte i catedràtic Jordi Badia i el dissenyador Òscar Guayabero en una sessió organitzada al Col·legi d’Arquitectes.

 Salvador Rueda, després d’apuntar que a Barcelona gairebé dos milions de persones estan sotmeses a nivells de contaminació per sobre del màxim, va insistir en la necessitat de defensar l’espai públic. Segons Rueda, en comptes de ciutadans, a Barcelona hi ha ara vianants, una paraula que expressa com l’espai que haurien d’ocupar les persones en el desenvolupament del seu dia a dia està, en canvi, envaït pels cotxes.

 Però no es tractava només d’apuntar les deficiències. A la sessió, on hi havia també els regidors d’ERC, RicardMartínez, i l’actual regidora del districte de Sarrià Sant Gervasi, Sara Jaurrieta, els experts van fer propostes per un model de ciutat més sostenible. Rueda, per exemple, va presentar un projecte que havia presentat a l’Ajuntament, en què s’aconseguia alliberar un 70% de l’espai públic i es proposava una nova xarxa de busos més eficient basat en un mapa ortogonal per agilitzar el transport públic.

 Badia, per la seva banda, va enfocar el seu discurs al reciclatge dela ciutat. Sid’una banda hi ha estoc de pisos buits, i de l’altre gent que no pot accedir a un pis; o si per un costat hi ha molts locals buits dels comerços que tanquen, i per l’altre, escoles bressol que no es poden fer per manca d’espai, potser és qüestió de lligar demanda i oferta “amb una mica d’imaginació”. Tenint en compte l’escassetat de recursos, l’Ajuntament hauria de desenvolupar el paper de gestor de les iniciatives de reaprofitament, segons Badia.

 Òscar Guayabero va recordar als candidats la importància de l’Agenda 21, el calendari de sostenibilitat que s’havia plantejat la ciutat de Barcelona per assolir els nivells exigits per Brussel·les. L’Agenda es va anunciar amb molta propaganda, però en els darrers anys, cada vegada se’n parla menys, segons el dissenyador. Guayabero va criticar que la crisi estava fent desaparèixer els criteris sostenibles. I es tracta d’un error ja que, com va explicar, una crisi és l’oportunitat de canviar un model que ha demostrat estar esgotat. 

ANGLÈS SARRIAS, Imma. “Urbanistes denuncien la insostenibilitat de Barcelona”. Article publicat a www.gremi-obres.org el 27/04/2011.

Insuficient l’augment de la desgravació per rehabilitació

El Gremi de Constructors exigeix més mesures per impulsar l’activitat del sector com l’aplicació indefinida de l’IVA superreduït a totes les obres de rehabilitació i manteniment.

La desgravació en l’IRPF per rehabilitació d’habitatge s’incrementarà del 10 al 20%. Així ho va aprovar recentment el Consell deMinistres, en una mesura que entrarà en vigor, juntament amb el decret llei del pla contra l’ocupació submergida, amb la intenció de fomentar també la creació de llocs de treball.

La mesura, però, es queda curta segons els professionals del sector. El president del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, Néstor Turró, va afirmar que s’hauria d’acompanyar d’altres mesures que impulsessin de forma “significativa” l’activitat rehabilitadora i va insistir en la necessitat de rebaixar l’IVA a “totes les activitats de rehabilitació i manteniment”.

Mentre que els incentius fiscals proposats per Alfredo Perez Rubalcaba només es podran aplicar en les obres realitzades fins al 31 de desembre, l’aplicació de l’IVA superreduït seria una mesura indefinida, i per tant, més eficient a efectes de creació d’ocupació i de lluita contra l’economia submergida. Ja fa temps que des del Gremi de Constructors es denuncia que l’aplicació de l’IVA reduït del 8% (una mesura que va impulsar el Govern fa un any) queda restringit a una minoria poc representativa de les obres que es realitzen. En general, aquest tipus d’operacions exigeix un IVA del 16%, fet que fomenta l’activitat submergida.

La nova mesura que incrementarà la desgravació en l’IRPF del 10 al 20%, augmenta, a més, fins a 71.007,20 euros el màxim d’ingressos del contribuent i augmenta també el límit màxim de base de deducció anual, que passarà de4.000 a6.570 euros.

ANGLÈS SARRIAS, Imma. “Insuficient l’augment de la desgravació per rehabilitació”. Article publicat a www.gremi-obres.org el 26/04/2011.

Foment alerta de l’asfíxia empresarial

El president de la patronal va advertir que les empreses no tenen accés al crèdit com a conseqüència del dèficit públic, i va demanar noves fórmules com evitar avançar el pagament de l’IVA.

De2008 a2010 s’han perdut més de 10.000 societats anònimes segons l’Institut Nacional d’Estadística. Amb aquestes dades, iniciava Gay de Montellà el seu primer discurs com a president de Foment abans de l’Assemblea General. Un discurs cru i analític que apuntava el dèficit de les Administracions Públiques com un dels llasts més pesats que dificulten la recuperació econòmica.

El fet que l’Administració sigui la principal consumidora de crèdit provoca que n’hi hagi menys de disponible, que s’apugin els tipus d’interès i que s’anticipi un augment d’impostos. “L’elevat dèficit de l’Administració és la principal causa de morositat, la qual cosa perjudica enormement les empreses arrossegant-les al col·lapse”, va afirmar. A aquesta situació se li afegeix, segons va explicar, uns límits de risc a les entitats financeres que impedeixen l’accés al crèdit per part de les empreses.

“La situació està molt lluny de ser resolta i ens portarà a veure moltes empreses que han de tancar, fins i tot malgrat haver administrat i gestionat molt bé els seus negocis”, va sentenciar. La prioritat per Gay de Montellà és clara: facilitar la liquiditat de les empreses per pal·liar-ne l’asfíxia financera, “i fer-ho a curt termini”. El president va citar, entre d’altres mesures, avançar el pagament de l’IVA o d’altres mecanismes que no alteren el sistema i que poden oxigenar la tresoreria de les empreses.

Arribats a aquest punt del discurs, Gay de Montellà va tornar a posicionar-se a favor del Pacte Fiscal per Catalunya. “El creixent i acumulat desequilibri entre el deure i l’haver de l’administració catalana amb l’Estat és, en bona mesura, l’origen de les dificultats que entorpeixen l’activitat de les nostres empreses i amenacen la integritat dels serveis públics bàsics”, va afirmar. El president de Foment va exigir, però, que es plantegés el procés des de “la serenitat i la comprensió mútua”.

Mas demana al món empresarial el relleu en la reactivació econòmica

El president de la Generalitat demana la col·laboració de les empreses catalanes per ajudar a remuntar al país davant l’esgotament financer de les administracions públiques.

“Necessitem que els sectors privats més dinàmics, aquells que tenen capacitat de creixement, agafin el relleu del rellançament de la reactivació econòmica del nostre país”. Amb aquestes paraules s’adreçava el president de la Generalitat, Artur Mas, als 180 empresaris catalans convocats a la trobada organitzada per Esade que va tenir lloc el passat divendres 15 d’abril.

La reunió va esdevenir una rèplica en petita dimensió de les trobades mantingudes recentment per Zapatero amb els empresaris espanyols a Moncloa. El missatge, el mateix. La necessitat de reduir el dèficit a les Administracions Públiques està escanyant l’economia del país i el Govern (tant el central com l’autonòmic) es veu obligat a buscar un substitut eventual en la seva obligació de lideratge en la recuperació econòmica i social.

Els empresaris van respondre amb “bona disposició” (segons assenyalen les ressenyes de premsa dels principals diaris) a canvi, però, de que la Generalitat simplifiqués l’aparell administratiu i eliminés les traves burocràtiques que obstaculitzen el desenvolupament de l’activitat empresarial. Una petició ala que Mases va comprometre i que se sumaria a les compensacions amb que busca el recolzament de l’empresariat com l’eliminació de l’impost de successions i la rebaixa de l’IRPF per a les rendes de més de 120.000 euros anuals.

Mas va convidar els empresaris a “fer pinya” perquè Catalunya pugui defensar el seu Pacte Fiscal en la línia del Concert Econòmic. La proposta que va tenir també bona acollida, però els assistents van reclamar conèixer-ne els detalls abans de pronunciar-se, tal i com va fer explícit el president d’Abertis, Salvador Alemany. El president va avançar que a partir del mes de setembre el Govern ja tindria l’arquitectura jurídica de la proposta.

ANGLÈS SARRIAS, Imma. “Mas demana al món empresarial el relleu en la reactivació econòmica”. Article publicat el 18/04/2011 a www.gremi-obres.org

Els Contractistes demanen a la Generalitat que lideri la reconversió del sector

Nous edificis energèticament autònoms, sistemes sostenibles i d’energies renovables, aplicació de nous materials i la industrialització, són algunes de les propostes pel nou model constructiu.

“Pel canvi de model del sector de la Construcció”. Aquest és el nom de l’informe fet públic recentment per la Cambra Oficial de Contractistes de Catalunya, on es demana a la Generalitat que assumeixi el lideratge en el procés de transformació que ha de començar el sector de la construcció per afrontar el futur i no perdre en competitivitat. Un procés que, a mesura que disminueixen els nivells de producció i d’activitat constructora, esdevé també més urgent.

Com ha de ser el sector en el futur? L’informe, elaborat per experts del programa interprofessional InnoCons, per a la innovació en la construcció, basen la reconversió en els següents elements: edificis més sostenibles (energèticament autònoms, amb recuperació d’aigües pluvials i tractament d’aigües grises), que recuperin els sistemes tradicionals de control de la temperatura i la humitat i que apliquin de forma massiva els nous materials amb millors prestacions (com els formigons d’alta resistència i la tècnica de les llosses post tensades).

El document també cita la necessitat d’industrialitzar sense uniformitzar, entre les claus del nou model de sector. “S’ha d’entendre la industrialització del sector com el resultat de dues fases interdependents i contemplades totes dues en la fase de projecte: 1ª: La fabricació de components d’obra en fàbrica o taller i 2ª: El seu muntatge industrial en obra per personal qualificat.

Com va passar en el seu dia amb el sector del carbó, per exemple, és imprescindible el compromís i el lideratge de les Administracions Públiques per tal que el procés es dugui a terme de manera ordenada i profitosa. El programa hauria de contemplar, segons l’informe, mesures en els àmbits de la formació (impulsant un pla de requalificació del personal per adaptar-lo a obres de rehabilitació i manteniment i infraestructures de transport), laboral, fiscalitat, administratiu i de la innovació.

ANGLÈS SARRIAS, Imma. “Els Contractistes demanen a la Generalitat que lideri la reconversió del sector”. Article publicat el 14/04/2011 a www.gremi-obres.org.

El Govern encarrila la ITE

Territori i Sostenibilitat signa els convenis de col·laboració amb els col·legis professionals d’arquitectes, aparelladors i administradors de finques per la implantació de la Inspecció Tècnica.

Dos mesos després de la seva entrada en vigor, la Generalitat ha començat a encaminar les ITE, les Inspeccions Tècniques d’Edificis, la ITV obligatòria que haurà de passar el parc d’habitatges català. Els convenis signats amb els col·legis d’aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d’edificació de Catalunya, tenen per objectiu que aquestes entitats professionals es converteixen en garants de la qualitat dels informes d’inspecció que elaborin els seus membres.

En comunicat de premsa, des del Departament de Territori afirmaven que aquests organismes hauran de garantir que els tècnics que elaborin els informes de l’ITE estiguin degudament col·legiats, que la documentació sigui complerta i que el contingut sigui conforme al decret que regula aquesta normativa. Els col·legis emetran doncs un certificat d’idoneïtat que enviaran, amb l’informe tècnic corresponent, a la Generalitat.

Després de treure l’obligatorietat dels visats tècnics, la Generalitat sembla donar un premi de compensació als Col·legis professionals del sector que han vist com els seus ingressos, ja tocats pels efectes de la crisi, arribaven a nivells baixíssim. El que queda per veure és què passarà quan la col·legiació deixi de ser obligatòria, tal i com preveu la llei Òmnibus. Fonts del departament consultades per aquesta redacció, van afirmar estar a l’expectativa i no tenir res previst quan es donés aquesta circumstància.

Aquests convenis donaran una garantia de qualitat a la inspecció, una de les demandes més esteses entre els professionals de la rehabilitació, que es queixen de l’arbitrarietat en els criteris d’inspecció, de la qual criticaven que fos només visual. En una recent reunió de la Comissió de Rehabilitació RIME al Gremi de Constructors d’Obres, els professionals coincidien en la necessitat de sancionar les comunitats de propietaris que no se sotmetessin a l’ITE com a mesura per a garantir-ne el seu compliment. Fonts del departament afirmaven que el 31 de desembre de 2012 haurien d’haver passat la Inspecció 49.000 edificis a Catalunya, i que és poc probable que així sigui. No està previst de moment cap mesura de caràcter sancionador a l’espera de veure l’evolució en la implantació del nou sistema.

ANGLÈS SARRIAS, Imma. “El Govern encarrila la ITE”. Article publicat 12/04/2011. http://www.gremi-obres.org/premsa/nota.asp?id=995 

“Al nostre sector li falta donar un pas en innovació”

Néstor Turró va afirmar en una recent entrevista que la construcció encara té molts deures a fer en quant a innovació per poder encarar el futur seguint sent un sector competitiu.

Crisi, crisi i més crisi. Per la societat en general, i pels professionals del sector en particular, el desgast de la paraula provocada pel seu abús, l’ha buidat de significat. Crisi és avui una peça decorativa sobre la taula de l’oficina, d’aquelles tan quotidianes que ja ni es perceben. És un teló de fons permanent, una muletilla en les converses que, massa sovint, impedeix de pensar en alternatives positives de futur. Total, per què? Si hi ha crisi…

En canvi, no. Es pot canviar crisi per futur, rehabilitació, sostenibilitat i especialment, per innovació. En una recent entrevista al diari l’Econòmic, el president del Gremi de Constructors, Néstor Turró, reconeixia que el sector havia de donar encara un pas molt important en matèria d’innovació. “Cal més obra seca, nous materials i aprofitament dels reciclats, com poden ser les mateixes runes de la construcció. És part del futur del sector”, va explicar.

Optimisme moderat davant les xifres. Segons Turró, el 30% de les empreses constructores que hi havia a Catalunya han desaparegut, i aquest degoteig “continuarà aquest any i el que ve, segons els indicadors”. “Ara entrarem en una nova fase ja que com a sector hem de mirar de fusionar empreses per aprofitar sinergies”, va explicar. Una nova fase en què, segons va explicar el president del Gremi, la internacionalització tindrà també un paper clau.

Turró va criticar també l’intrusisme i l’economia submergida en les activitats del sector com la rehabilitació. Segons va afirmar, aquest llast és el que pot incidir al fet que a Europa tingui un pes major que a Espanya, tenint en compte que per manca de crèdit, moltes famílies opten per rehabilitar en comptes d’adquirir un nou habitatge.

ANGLÈS SARRIAS, Imma. “Al nostre sector li falta donar un pas en innovació”. Article publicat 12/04/2011 http://www.gremi-obres.org/premsa/nota.asp?id=994.

Enoturisme, el viatge del paladar

Una fotografia davant el monument emblemàtic de la ciutat, una passejada per carrerons històrics resseguint el recorregut marcat en el mapa, una visita al museu nacional, una tarda de descans en el parc principal, un tas del plat típic… Aquestes són les rutines que caracteritzen una de les activitats d’oci més habituals. El turisme.

El que en principi era un luxe d’una minoria, poc a poc s’ha anat estenent fins a esdevenir un hàbit indispensable. […]

Veure l’article sencer

ANGLÈS, Imma. Enoturisme, el viatge del paladar. Fotografies cedides pel Consorci de Turisme de l’Alt Penedès. Constructors,  Març 2011, nº312, p. 30.

Blog de WordPress.com.

Subir ↑