Els experts assenyalen l’excés del consum energètic a les ciutats i especialment en els edificis, que gasten el 40% de l’energia mundial, i fan una crida cap a un canvi de model imprescindible.

Sostenibilitat. Paraula de sac on van a parar un conjunt d’objectius i exigències a llarg termini que sí, algun dia, quan hi hagi temps i ganes, s’aplicaran. Les ciutats són grans consumidores d’energia i l’ús poc eficient i incorrecte que se’n fa multiplica per quatre el consum de recursos. Uns recursos que s’esgoten i que tenen un cost no només econòmic sinó sobretot de petjada mediambiental molt important. Va sent hora d’obrir aquest sac, sempre rellegat a un segon o tercer pla? En aquesta línia es va desenvolupar la conferència que va tenir lloc el passat dia 28 on diferents experts i professionals van debatre sobre l’ urbanisme del futur enla sessió Green Capital Challenges.

Què s’entén per eficiència energètica? La responsabilitat d’Eficiència Energètica de Siemens, Margarita Izquierdo, present al debat ho va definir com l’ optimització dels consums energètics “que permet aconseguir més i millors resultats consumint menys”. Izquierdo va destacar el volum de consum energètic dels edificis que arriba a ser un 41% del consum energètic mundial. A tall d’exemple, va assegurar que el consum d’electre es podia reduir fins a un 80% utilitzant llums regulades amb la intensitat adequada al volum de llum natural que pot tenir l’estança.

L’expert en eficiència energètica i sociobiòleg Ramon Folch va xifrar en 150 kilowats  per metre quadrat i per any la demanda energètica dels habitatges. “Una quantitat excessiva”, va afegir. Segons Folch, en el cas de Barcelona en concret, hi ha conscienciació de la necessitat de millora energètica, però falta priorització. “El que és insostenible són els preus del mercat”, va assegurar.

El sociobiòleg no va estalviar paraules de dura crítica a un sistema urbà que permet pagar solars a preus “ficticis”, “totalment desorbitats” i lluny del valor real del terra, i que en canvi no assumeix els criteris sostenibles, amb resultats ecològics i d’estalvi reals, com a necessaris. En aquest sentit, es va referir al Codi Tècnic d’Edificació (CTE), un codi curt de mires centrat en una normativa que, però, no contempla ni exigeix uns resultats a assolir, tenint en conseqüència uns efectes molt limitats.

ANGLÈS SARRIAS, Imma. “L’ urbanisme insostenible exigeix una transició cap a l’eficiència”. Article publicat a www.gremi-obres.org.

Anuncios